La qüestió de si el SARS-CoV-2 es transmet principalment per gotes o aerosols ha estat molt controvertida. Vam intentar explicar aquesta controvèrsia mitjançant una anàlisi històrica de la investigació sobre la transmissió d'altres malalties. Durant la major part de la història de la humanitat, el paradigma dominant va ser que moltes malalties es transmetien per l'aire, sovint a llargues distàncies i de manera fantasmagòrica. Aquest paradigma miasmàtic va ser qüestionat a mitjans i finals del segle XIX amb l'auge de la teoria dels gèrmens, i a mesura que es va descobrir que malalties com el còlera, la febre puerperal i la malària es transmetien realment d'altres maneres. Motivat per les seves opinions sobre la importància de la infecció per contacte/gotes i la resistència que va trobar per la influència restant de la teoria miasmàtica, el destacat funcionari de salut pública Charles Chapin va ajudar a iniciar un canvi de paradigma reeixit el 1910, considerant que la transmissió per via aèria era molt improbable. Aquest nou paradigma es va convertir en dominant. Tanmateix, la manca de comprensió dels aerosols va provocar errors sistemàtics en la interpretació de les proves de recerca sobre les vies de transmissió. Durant les cinc dècades següents, la transmissió per via aèria es va considerar de importància insignificant o menor per a totes les principals malalties respiratòries, fins a una demostració de transmissió per via aèria de la tuberculosi (que s'havia pensat erròniament que es transmetia per gotes) el 1962. El paradigma del contacte/gotes va seguir sent dominant, i només unes poques malalties eren àmpliament acceptades com a transmeses per via aèria abans de la COVID-19: les que es transmetien clarament a persones que no es trobaven a la mateixa habitació. L'acceleració de la recerca interdisciplinària inspirada per la pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que la transmissió per via aèria és una de les principals vies de transmissió d'aquesta malaltia, i és probable que sigui significativa per a moltes malalties infeccioses respiratòries.
Implicacions pràctiques
Des de principis del segle XX, hi ha hagut resistència a acceptar que les malalties es transmeten per l'aire, cosa que va ser particularment perjudicial durant la pandèmia de la COVID-19. Una raó clau d'aquesta resistència rau en la història de la comprensió científica de la transmissió de malalties: es creia que la transmissió per l'aire era dominant durant la major part de la història de la humanitat, però el pèndol va oscil·lar massa lluny a principis del segle XX. Durant dècades, es va pensar que cap malaltia important es transmetia per l'aire. En aclarir aquesta història i els errors que encara persisteixen, esperem facilitar el progrés en aquest camp en el futur.
La pandèmia de la COVID-19 va motivar un intens debat sobre les vies de transmissió del virus SARS-CoV-2, que van implicar principalment tres vies: primer, l'impacte de gotes "espraiades" als ulls, les fosses nasals o la boca, que d'altra manera cauen a terra a prop de la persona infectada. Segon, per tacte, ja sigui per contacte directe amb una persona infectada o indirectament per contacte amb una superfície contaminada ("fòmit") seguit de l'autoinoculació tocant l'interior dels ulls, el nas o la boca. Tercer, per inhalació d'aerosols, alguns dels quals poden romandre suspesos a l'aire durant hores ("transmissió aèria").1,2
Les organitzacions de salut pública, inclosa l'Organització Mundial de la Salut (OMS), van declarar inicialment que el virus es transmetia en grans gotes que queien a terra a prop de la persona infectada, així com en tocar superfícies contaminades. L'OMS va declarar emfàticament el 28 de març de 2020 que el SARS-CoV-2 no es transmetia per l'aire (excepte en el cas de "procediments mèdics generadors d'aerosols" molt específics) i que era "desinformació" dir el contrari.3Aquest consell contradeia el de molts científics que afirmaven que la transmissió per via aèria probablement en seria un contribuent important. p. ex. Ref.4-9Amb el temps, l'OMS va anar suavitzant gradualment aquesta postura: primer, va admetre que la transmissió per via aèria era possible però improbable;10després, sense explicació, promovent el paper de la ventilació al novembre de 2020 per controlar la propagació del virus (que només és útil per controlar patògens transportats per l'aire);11i després va declarar el 30 d'abril de 2021 que la transmissió del SARS-CoV-2 a través d'aerosols és important (tot i que no utilitzava la paraula "transmesa per l'aire").12Tot i que un alt funcionari de l'OMS va admetre en una entrevista de premsa per aquella època que "la raó per la qual promovem la ventilació és que aquest virus es pot transmetre per l'aire", també van afirmar que van evitar utilitzar la paraula "transmesa per l'aire".13Finalment, el desembre de 2021, l'OMS va actualitzar una pàgina del seu lloc web per indicar clarament que la transmissió aèria a curta i llarga distància és important, alhora que va deixar clar que "transmissió per aerosols" i "transmissió aèria" són sinònims.14No obstant això, a part d'aquesta pàgina web, la descripció del virus com a "transmès per l'aire" continua estant gairebé completament absent de les comunicacions públiques de l'OMS a partir del març del 2022.
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units van seguir un camí paral·lel: primer, van afirmar la importància de la transmissió per gotetes; després, el setembre de 2020, van publicar breument al seu lloc web una acceptació de la transmissió per via aèria que va ser retirada tres dies després;15i finalment, el 7 de maig de 2021, reconeixent que la inhalació d'aerosols és important per a la transmissió.16Tanmateix, els CDC utilitzaven sovint el terme "gota respiratòria", generalment associat a gotes grans que cauen a terra ràpidament.17per referir-se als aerosols,18creant una confusió substancial.19Cap de les dues organitzacions va destacar els canvis en les rodes de premsa o les principals campanyes de comunicació.20Quan ambdues organitzacions van fer aquestes admissions limitades, l'evidència de transmissió aèria s'havia acumulat, i molts científics i metges afirmaven que la transmissió aèria no era només una possible forma de transmissió, sinó probablement lapredominantmode.21L'agost de 2021, els CDC van declarar que la transmissibilitat de la variant delta del SARS-CoV-2 s'acostava a la de la varicel·la, un virus extremadament transmissible per via aèria.22La variant òmicron que va sorgir a finals del 2021 semblava ser un virus de propagació notablement ràpida, que presentava un nombre reproductiu elevat i un interval serial curt.23
L'acceptació molt lenta i desordenada de l'evidència de la transmissió aèria del SARS-CoV-2 per part de les principals organitzacions de salut pública va contribuir a un control subòptim de la pandèmia, mentre que els beneficis de les mesures de protecció contra la transmissió per aerosols s'estan consolidant.24-26Una acceptació més ràpida d'aquesta evidència hauria fomentat directrius que distingissin les normes per a interiors i exteriors, un major èmfasi en les activitats a l'aire lliure, una recomanació més primerenca de mascaretes, un èmfasi més i més primerenc en un millor ajust i filtre de la mascareta, així com normes per portar mascareta a l'interior fins i tot quan es pogués mantenir el distanciament social, la ventilació i la filtració. Una acceptació més primerenca hauria permès un major èmfasi en aquestes mesures i hauria reduït el temps i els diners excessius gastats en mesures com la desinfecció de superfícies i les barreres laterals de plexiglàs, que són força ineficaces per a la transmissió per via aèria i, en el cas d'aquestes últimes, poden fins i tot ser contraproduents.29,30
Per què eren tan lentes aquestes organitzacions i per què hi havia tanta resistència al canvi? Un article anterior va considerar la qüestió del capital científic (interessos creats) des d'una perspectiva sociològica.31Evitar els costos associats a les mesures necessàries per controlar la transmissió aèria, com ara un millor equip de protecció individual (EPI) per als treballadors sanitaris32i una ventilació millorada33pot haver-hi jugat un paper. Altres han explicat el retard en termes de percepció dels perills associats amb les mascaretes N9532que, tanmateix, han estat controvertides34o a causa d'una mala gestió de les reserves d'emergència que va provocar escassetat al principi de la pandèmia. p. ex. Ref.35
Una explicació addicional que no ofereixen aquestes publicacions, però que és totalment coherent amb les seves troballes, és que la vacil·lació a considerar o adoptar la idea de la transmissió aèria de patògens es devia, en part, a un error conceptual que es va introduir fa més d'un segle i que es va arrelar en els camps de la salut pública i la prevenció d'infeccions: un dogma que la transmissió de malalties respiratòries és causada per gotes grans i, per tant, els esforços de mitigació per gotes serien suficients. Aquestes institucions també van mostrar una reticència a ajustar-se fins i tot davant de l'evidència, d'acord amb les teories sociològiques i epistemològiques de com les persones que controlen les institucions poden resistir el canvi, especialment si sembla amenaçador per a la seva pròpia posició; com pot funcionar el pensament de grup, especialment quan les persones es posen a la defensiva davant del repte extern; i com l'evolució científica pot produir-se a través de canvis de paradigma, fins i tot quan els defensors del vell paradigma es resisteixen a acceptar que una teoria alternativa té un millor suport de l'evidència disponible.36-38Així doncs, per entendre la persistència d'aquest error, vam intentar explorar la seva història i, en general, la transmissió de malalties per via aèria, i destacar les tendències clau que van portar a la teoria de les gotes a ser predominant.
Prové de https://www.safetyandquality.gov.au/sub-brand/covid-19-icon
Data de publicació: 27 de setembre de 2022